el soroll de la pluja
ofega el trànsit
Haiku: Buk
Foto: paulis_
Font: Flickr
un tro ha sonat a Girona, bé, un que he sentit, de fort i potent.
últimament els teus haikus reflecteixen el meu dia a dia... que t'has traslladat o què? jeje
petonassos, guapo!
Hahaha... Que va, ja m'agradaria, ja. Entre Barcelona o Girona em quedo Girona sense pensar-m'ho :)
Petons a dojo, guapa ;*)
Les fotografies son teves?
No, manel. Estan tretes del Flickr. Si t'hi fixes veuràs que en els posts estan tant el nom de l'autor de la foto, com el lloc d'on l'he agafat.
Val!! ... No m'havia adonat.
Ha sigut una sort trobar el teu blog, perquè fa poc he descobert el mon del haikus. I la veritat es que el tema m'està interessant, ho trobo molt atractiu.
Moltíssimes gràcies per les teves paraules Manel. Celebro que t'agradi aquesta poesia. Espero que et sentis com a casa, en aquest humil blog
preciós haiku i preciosa foto. A mi el soroll del tro m'ha sonat a tro i alhora el moment d'engegar el cotxe....
Una abraçada!
Moltes gràcies, Rokins! M'alegro molt de que t'hagi agradat. I m'agrada la interpretació que fas del haiku! :)
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada