Sofà esguerrat.
Davant el raig de sol
et descompons


Foto. Autoria i propietat: Tomás Correa
Haiku: Buk

2 comentaris:

neus ha dit...

és maco l'encant de segons què esguerrat...

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

Bellíssim!
La poètica de l'esguerrat és la pròpia poètica de la vida: viure= esguerrar-se. La diferència entre els objectes i nosaltres és que només nosaltres experimentam l'esgarradura i se l'encomam a ells. L'esgarradura encomanada pot ésser bella, com tu, Buk, tan meravellosament demostres: la nostra, en canvi, resulta patètica, estèticament elegiaca.